traduzione in distici elegiaci di
Daniele Ventre
I… Era secret el camí fabulós de tristeses divinesfins a les aigües vivents que em recordaren un nom, oh inefable!i una callada manera senzilla
d’amorosir el pensament per una gracia tenaç.
Lliures al cel, les tofes havien donat a la terra
llur primavera d’antany flonja i daurada humilment.
Leggi il seguito »


Commenti recenti